Deconstruccions de l'entorn: Xevi Auseller

Des de Canet de Mar : M.A. Roig Salvà

De l'enyorada Cuba ens arriba l'obra de Hanoi Martínez Leon

En el taller: Versió generativa de la rosa dels vents, Arbre de vents:
Pere Planells


Judit Clopés Llahí: Estrenem la seció de còmics

Exposició recomanada: Pinzells de dona; Ann Meade,Montse Badia, Montse Roig, Sanz Soto i Nefer. Centre Cultural Calisay d'Arenys de Mar. Barcelona. Març de 2008.

Marta Casals s'ha incorporat a nomesart

Ruben Torras entra a nomesart

S'ha incorporat un artista novell: Emilio Jimenez

Tornem a veure alguns graffitis de les parets de Mataró

Noves obres de Soledad Venencia Diaz des d'Argentina

Des d'Argentina ens arriba la meditaci
ó de l'existència propera: Alejandro Niz

Una reflexió plàstica profunda: Núria Salomó

Revival del surrealisme, des de Xile: Ricardo Parra

Un artista que s'autodefineix com a realista: Riera

Directament d'Argentina: Mirta Benavente

Miguel de Lanú nou artista Xilè incorporat

Últimes obres de Jack Perdikidis esposadescom a artista convidat a pereplanells.com
The Budda in Morella. Camins.

Noves obres de Betlem Planells

14 EXPOSICIO DE LA SECCIO DE PINTURA DE
L'AULA CULTURAL DE L'AJUNTAMENT D'ARENYS DE MUNT
2007

Nou a la sala: Aalejandro Gràcia

Donem la envinguda a Manuel Candon


Una nova fotògrafa s'ha incorporat amb una sèrie de imatges digitals : Cristina Villa
Un nou ingrés en la nostra galeria d'artistes: Silvia Navarri

Jaime Moroldo ingressa en la nostra galeria d'artistes, un veneçolà afincat a Catalunya.

Una obra recent arribada d'Euskadi, de Javier Amigo



La última incorporació: metafísiques de Ramon Faucón


La última incorporació: Gestos per a la bona forma Nina Bru

Sedes pitades a ma de Lu torralba

Conxi Puig

Hem incorporatels documents fotogràfics de Rosa Moreno sobre la religiositat tibetana.

Hem incorporat l'artista Pons Tello a l'apartat d'artistes de la galeria

Hem incorporat l'escultor, Iñaki Martinez


El gran artista eivissenc Rafel Tur Costa, acaba d'inaugurar a la secció exposicions semestrals, l'exposició: La coherència de l'art eivissenc contemporani. Aquesta exposició, a més d'obras anteriors, incorpora obra recent mai abans exposada.



També s'ha incorporat a la secció d'artistes de la galeria l'Alex Chellew de Xile.
S'ha incorporat a l'apartat d'expressions i a la seva secció d'escultura de la galeria Nomesart, l'aritsta, escultor sobretot i pintor, Jaime Vial de nacionalitat xilena.

Santiago Cortada , ens presenta la seva obra digital




Mari Carmen Sanz Soto i Manolo Trallero (1945-2005) davan la seva còpia del Guernika
a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona (actual Facultat de
Belles Arts de la UB).Curs 1968-1969



Narcis Puget , Marí Ribas , Tur Costa , Josep Marí , Toni Cardona ,

VIA2 GALERIA D'ART.
Via Púnica, 2. 07800 Eivissa



Arenys de Munt i Arenys de Mar.

           

Anna MaresmaEdu Ventura,

Enric Maass
,

Iñaki Martinez
, Jaime Moroldo,

Jack Perdikidis
, Jimmy Watt,

Josep Marí
, Manolo Trallero,

Marçal Oliver
, Montse Roig,

Pep Josepet
, Pere Salinas,

Pons Tello
, Silvia Navarri,

Quintana Martelo
, Ricard Ferran,

Sanz Soto
, Toni Cardona ,

Tom Araya
, Tur Costa
,

Betlem Planells,


Virginia Barber
, Soledad Venencia
,

Alex Chellew
,
Vicent Calbet,

Narcís Puget
, Marí Ribas

(Portmany)
, Núria Salomó,


Jaime Vial
,



Javier Amigo, Pere Alonso,

Mirta Benavente

Jordi Bofill, Nina Bru,

Raul Cañestro, Marta Casellas,

Marta Casals, Judit Clopés Llahí

Jordi Coll
, Santiago Cortada ,

Emilio Jimenez,

Miguel de Lanú

Ramon Faucón, Araceli Flores,

Alejandro Gracia ,
Rosa Moreno,

Juan Guillermo M. de Lara Millares
,

Flora Lázaro
, Ivan Llensa ,

Miquel Martir
, Marta Perez,

Raphael Perez (5/2006)
, Avelino

Perpiñan
, Albert Planells,

Betlem Planells
, Pere Planells,

Conxi Puig

Ricard de Puigventós
, Riera

Raquel Srángello,

Ruben Torras, Jordi Torrent,


Alicia Thibaut
, Roberto Sanchez,

Jumio Jose Shimabukuro
,

Lu Torralba ,

Mercè Vidal
.


AMB LA SEQUERA NO ES FA CONYA
En blanc. Immaculat, albí elluernador! Puix que tenim son, no cal, amb aquesta calor, beure més alcohol del compte. De genuflexions, ni parlar-ne ! Només podem descompartir les nostres obligacions públiques de les privades amb un polsim de sentit comú i esperar un temps més frescal. Tothom esperava que plogués a bots i barrals. Ah!, però, fins aleshores, les nostres pregueres no havien estat gaire escoltades per aquell cel lluent i esbandit de núvols. D'antuvi havien fotut conya amb la sequera, les úniques sequeres que coneixien eren les sequeres de l'ànim, aquella sequera aliena que no depenia, aparentment, de ningú, els tenia corpresos i estupefactes. Adesiara, rera els seus mots, els seus amics havien descobert certs reports de l'entorn, la qual cosa feia de mal entendre aquell desencís per la sequera i la desagradosa sensació que sentia cap a la calor d'aquells dies. Si fa no fa, estava molt més que fart, estava embafat de tanta calor. Evidentment, aquells eren fenòmens de la natura, d'allò més corrents, no tenien gaire teca per a la controvèrsia, més que res eren contingents. Fa calor i prou! Quines paraules emprarien per arrenglerar en paral.lel els mots del rictus i els núvols desitjats amb la seva foscúria de plomís color que passen de l'anunci a la veritat d'una esma mullada? Regueu-nos pel broc gros núvols esquius! -cridaren. Deixeu que pel nostre enteniment ens tornem a enamorar ! Ja vindran els rajos esquifits de llum i de cel; ara ens cal la tempesta absoluta per desengavanyar-nos de la calor dels dies feines i, assassinar, sense més embuts, el dia a dia rutinari. Pobrets ! - pensà amb criteri cansat - volien soterrar el viure normal i destapar paner i prepuci sobre els peus descalsos de navegant, més enllà del port, borratxos perduts d'horitzó.

BENVOLGUT MARIÀ VILLANGOMEZ
Avui ha entrat una mica de fresca. Per l'espigó del port de Vilamental es camina lleuger, sota núvols retallats, al costat dels rocs de granit grisosos o de color assaulonat. Per sobre aquests rocs que guarden laberints ocults, habitats per rates i gats, els pescadors esperen del mar benefactor de setembre, els millors fruits. Escric mentalment, mentre camino, faules de rates i gats, la llegenda del pescador i del sard, quimeres sobre el llobarro que sovint cerca els seus àpats a l'esguard del port pesquer. Visualitzo guions per a infants que corretegen amunt i avall, escolto amb deteniment un cant per soleares que surt de la vora d'un pescador embullat amb les seves xarxes. No deixo de pensar en els amics que compartiren ànsies al voltant del silenci i de la música, amb Caetano Veloso, La Niña de la Puebla, John Lee Hooker, Segundo Compay... Recorren, també, amb imatge diàfana, la meva ment, aquelles velles cançons que sortien de l'alè de la meva mare quan estenia roba sobre l'oratge calitjós del nostre blanc carrer. Sembla que encara sento l'emissora Radio Alger, quan sonava verge en aquell anyenc aparell de ràdio, quan escoltava música de Jazz o les cançons catalanes dels oponents al règim feixista i tanta bona música... Déu meu, quins dies! He d'acceptar que està donant per a molt aquesta sortida, amic Marià. Ja fa molt temps que no ens veiem. Mai no oblidaré la teva paciència amb els meus mots, el teu joiós magisteri i la teva valuosa descriptiva. Sant Rafel es renovà amb les teves paraules, i jo també. Vas fer reviure molt més i millor aquella vila estimada, que dues dècades de política urbanística i constructiva. Tanmateix, tu ho deixares net i endreçat. Vas fer reprendre el meu viure en una direcció positiva vers el meu pa’s. Estic convençut que els qui han matat la terra no podran amb les teves paraules. Avui no sé què fer amb tants records, durant aquest passeig quotidià per Vilamental, durant aquest passeig pel mestissatge, sense perdre el pas dels meus amics i mestres com tu, Marià.


NOTES PER UN PINTOR COFOI
S'havia aixecat un d'aquells dies de tardor plàcids i més silenciós que de costum. La seva sessió pictòrica havia estat interrompuda unes quantes vegades per rebre felicitacions de familiars llunyans en aquell dia de tots sants. Un d'aquells dies incomprensibles pertanyents a una tradició no escollida, un d'aquells dies que molta gent defineix com dies que brillen més que el sol, però que el capitalisme s'ha encarregat de posar al seu lloc, tot tenyint-lo de consumisme i de Halloweens de la metròpoli. Vertaderament, calia plegar-se a l'evidència, aquell no era un bon dia per pintar, segurament hagués estat més bona idea - pensà resignadament - sortir a fer paisatge per algun dels rials mig desfets de Vilamental. Sobre el cavallet tenia penjada una natura morta amb dues pomes, una taronja, un cogombre, unes cabeces d'alls i una ampolla de vi del Priorat. L'ampolla ocupava una posició central i, a més de ser la peça més treballada d'aquella composició, li estava quedant força bé. Aquest fet era com la projeccióde l'evidència del seu amor pel vi. Si en Pep hagués cultivat l'autorretrat, tot sovint s'hagués pintat les galtes arrossetades i la punta del nas vermellosa. Era el residuu més evident del seu present cristià, del seu present com a creient, si tenim en compte que l'alcohol Žs la droga del cristianisme esdevinguda sang del seu profeta, Jesús. De totes formes, ara mateix, calia considerar-lo com a creient en el amics, en el sexe, en el bon menjar i el bon beure i, sobretot, en la butxaca plena. Les coses li anaven bé: podia rebre notes per a un pintor cofoi.


ROSA ARTESANIA I LABORS


UN MAPA DEL CEL
De la curiositat que encara conservava pel món, entesa en referència a la seva geografia, hi contribuí molt especialment el seu pare, un home bo, positiu, optimista i disciplinat. Des de ben menut, el seu pare el va sotmetre a l'aprenentatge de la geografia, la matemàtica i el llenguatge, i dintre del llenguatge, molt especialment els verbs, aquelles paraules que vesteixen amb sons l'acció. El seu pare fou el seu mestre particular, complementari i paral.lel a l'escola. L'estudi exhaustiu de la geografia de la península ibèrica i de la de la resta del món es va convertir en un ritual força eficaç. Aquells mapes, tan ben impresos sobre una mena de lona plastificada i esgrogueïda, els penjava el seu pare d'una paret blanca; els desenrotllava i amb una vara de fusta anava indicant de forma cantada els conceptes geogràfics, tant els físics com els polítics, els caps i els golfs, les capitals i les serralades, els cims més alts i les foses marines més tenebroses. Foren temps d'aprenentatges cantats a coro amb aquell home que estimava i feia estimar la cultura i el món, tot i que ho fes a través del prisma limitat d'aquells grans mapes. Calia conèixer el món i la seva geografia. Els fenòmens i les coses tenien nom i havien estat vestits de paraules. Per sempre més, la seva ànima va quedar impregnada d'aquelles paraules blanques sortides d'aquell blanc carrer. La imatge més poderosa, però, la mŽs indescriptible i bengravada de la seva infància, era segurament, aquella a la qual s'accedia per aquella estretíssima escala d'esglaons alts, al final de la qual hi havia el terrat de la casa dels seus pares. Des del terrat, la volta del cel nocturn mostrava la seva contingència més sublim. Esmicolats d'un gran llum, els estels vestien sobriàment i artísticament la ciutat, la qual es mostrava submissa davant un regal tan esplèndid. Fins i tot, la renaixentista murada, amb els seus baluards més ferms al front, rendien la seva magnitud a la immensitat de l'univers present en aquella nit de Vilamental. Ell, a coll dels seus pares va sentir, mirant aquell cènit de foscors i misteris, quelcom tan intens que ho recordaria per sempre més, tot desant-ho a la seva ànima. Aquella imatge va marcar el seu destí. Quan durant els seus estudis elementals va sentir parlar, per primera vegada, de l'univers i de la cosmologia, va poder vestir aquella impressióinfantil, acompanyant-la de conceptes científics, d'anys llum, d'estels, d'astres i de planetes, de cometes i de meteorits. La conclusió fí’sica de tot allò va ser un quadern. Aquell quadern, doncs, de cosmologia infantil, li va permetre deixar escrita la doble conclusióa la qual va arribar: la primera era el desmai o la consciència de la infinitud, quelcom semblant al vertigen, una mena de neguit existencial davant la immensitat; la segona, la més pseudocientífica i la menys interessant, era la que lÕunivers era un espai tancat. Si el fons que vestia les estrelles era fosc -des de la perspectiva d'un adol.lescent- era fàcil resoldre que un espai no lluminós havia d'ésser, necessàriament, un espai tancat. Per a ell aquesta proposició, avui, era absolutament irrellevant, en canvi el vertigen, l'havia continuat sentint al llarg de la seva vida. Els carrers de la ciutat sota els estels i la lluna, la murada, les parròquies, el port, dalt la barra o, el més enllà, amb Talamanca i els puigs, vestien el seu aparador, tot al terrat estant-se, d'aquella casa blanca, d'aquell blanc carrer. Després de la imatge del cel estelat, altres imatges secundàries omplien el seu record, en són un exemple l'orografia dels carrers, de ferm irregular, amb pedres, terra compactada i roques, amb forats i gràfics ratllats a terra (senyals per jugar a baletes). En Pep conservava una altra cartografia precisa, la dels carrers de Sa Penya. Recordava, per exemple, com al final del carrer de Floridablanca hi havia una roca estesa, la qual sostenia els fonaments de la casa que tancava el seu carrer. Sobre aquella roca havia construït, amb els seus amics d'infantesa i de jocs, un milió d'històries bèl.liques. Aquella roca havia estat el més gran vaixell de l'armada de la imaginació i la seva nau insígnia. Havien saltat mil vegades del pont a les bodegues i d'aquestes a la sala de màquines. Aquelles veles havien respirat a fons el vent propulsor dels desitjos, els d'ell i els dels seus amics. Havien arribat, tots plegats, a ports i contrades marineres de llunyà abast: a Mombassa, a Zanzibar i Pemba, a Macao, a les Illes Mariannes, a travessar el Cap de Forns, a navegar pel Riu de la Plata... Havia estat mariner i capità, havia abordat altres vaixells com a corsari eivissenc i, sovint, les històries s'havien esvaït en un continuarà... davant el ress˜ del crit d'una mare que els reclamava per anar a dinar. Al llarg de la seva vida li va quedar quelcom d'esperit mariner, no només per haver nascut en una illa, sinó per aquell primer vaixell escolpit en la pedra viva de la fantasia i de la imaginació. Aquell vaixell fou, doncs, un organisme de pedra i d'imaginacióa la deriva pel temps de les deesses de la fecunditat, sota un cel estelat i en un mapa del cel.




El web nomesart està allotjat a Califòrnia. El seu disseny és fruit de la col.laboració entre Pere Planells que és l'administrador d'aquesta i Jack Perdikidis, el qual és, a la vegada, un dels artistes allotjats a la galeria i, al qual, devem la majoria dels gràfics i els seus bons consells estètics per a la formulació d'aquest renovat espai dedicat a l'expressió plàstica.
This new web, this in debt with the American artist i also artist in this gallery, Jack Perdikidis, for his graphical contributions i his aesthetic offers for the renovation of this space.

 

VILAMENTAL DE MAR
El dia s'havia despertat encucalat. Pels rials encara s'escolaven les últimes gotes d'aquella tempesta que, de matinada, havia fet retrunyir finestres i portes i que havia aconseguit traginar molts nens al llit dels seus pares. Del gat del seu germà no se'n devia saber res, tenia un terror tan ben après a les tempestes que segurament deuria estar en el racó mŽs fosc de la casa i amb els ulls tancats a pany i forrellat. Ell, però, no tenia ni gat, ni fills; només tenia llibres i ordinadors, neguit de viure i un treballar esperitat: les coses es feien, i es feien ràpid. La seva vida havia esdevingut una successió de fenòmens llum. Entremig del deliri fenomènic, les seves fantasies tenien dimensions ologràfiques alígers, mai però, d'aquella capacitat forjadora se li havia acudit, treure'n profit. Tot i que la seva capacitat rumiadora vessava d'allò més exageradament, no tenia per on canalitzar-la: el món del cinema l'hauria pogut reclamar. Tot el dia havia estat esperant poder anar a donar el tomb pel port. Finalment, el temps s'havia arreglat i feia una tarda d'allò més esbalaïdora. El mar reposava sobre les voreres de les roques amb un so minvat i tardà. La llum havia agafat la suficient obliqüitat, cara a ponent, com per deixar els edificis al contrallum. Els bromalls semblaven cansats de tant estiu i romanien suspesos sobre els xipresos de la penya del cementiri. La Riera ja no era tema de conversa i, tots els qui passejaven, embellien la seva ànima amb el temps calm i impertorbable de les hores per les quals s'eixampla l'ombra. El tren més que avançar, reptava per la via somnolenta. Les gavines deien adéu a les teranyines que havien acabat de desfilar en parsimoniosa corrua, cercant l'horitzó del fresc seitó. Pel port suraven deixalles de plàstic people, molt a la vora d'on salpaven les canyes els pescadors afeccionats, els tragirats poetes del mar. Pot ser creïble una vida allunyada del mar? Quines nafres romandran a l'ànim de qui viu terra endins? Quin desesper grandiós no serà enyorar la mar vident? Ell escrivia des de Vilamental de mar estant. 



Els noms de domini: nomesart.com i pereplanells.com son propietat de Pere Planells i Boned. Carrer Ample, 3B, 1r. 08350, Arenys de Mar. Barcelona