|
|
     |
 |
 Deconstruccions de l'entorn: Xevi Auseller  Des de Canet de Mar : M.A. Roig Salvà  De l'enyorada Cuba ens arriba l'obra de Hanoi Martínez Leon 
En el taller: Versió generativa de la rosa dels vents, Arbre de vents: Pere Planells  Judit Clopés Llahí: Estrenem la seció de còmics 
Exposició recomanada: Pinzells de dona; Ann Meade,Montse Badia, Montse Roig, Sanz Soto i Nefer. Centre Cultural Calisay d'Arenys de Mar. Barcelona. Març de 2008.  Marta Casals s'ha incorporat a nomesart  Ruben Torras entra a nomesart  S'ha incorporat un artista novell: Emilio Jimenez  Tornem a veure alguns graffitis de les parets de Mataró  Noves obres de Soledad Venencia Diaz des d'Argentina  Des d'Argentina ens arriba la meditació de l'existència propera: Alejandro Niz  Una reflexió plàstica profunda: Núria Salomó  Revival del surrealisme, des de Xile: Ricardo Parra  Un artista que s'autodefineix com a realista: Riera  Directament d'Argentina: Mirta Benavente  Miguel de Lanú nou artista Xilè incorporat  Últimes obres de Jack Perdikidis esposadescom a artista convidat a pereplanells.com The Budda in Morella. Camins.  Noves obres de Betlem Planells  14 EXPOSICIO DE LA SECCIO DE PINTURA DE L'AULA CULTURAL DE L'AJUNTAMENT D'ARENYS DE MUNT 2007  Nou a la sala: Aalejandro Gràcia  Donem la envinguda a Manuel Candon  Una nova fotògrafa s'ha incorporat amb una sèrie de imatges digitals : Cristina Villa  Un nou ingrés en la nostra galeria d'artistes: Silvia Navarri  Jaime Moroldo ingressa en la nostra galeria d'artistes, un veneçolà afincat a Catalunya.  Una obra recent arribada d'Euskadi, de Javier Amigo  La última incorporació: metafísiques de Ramon Faucón  La última incorporació: Gestos per a la bona forma Nina Bru  Sedes pitades a ma de Lu torralba  Conxi Puig  Hem incorporatels documents fotogràfics de Rosa Moreno sobre la religiositat tibetana.  Hem incorporat l'artista Pons Tello a l'apartat d'artistes de la galeria  Hem incorporat l'escultor, Iñaki Martinez  El gran artista eivissenc Rafel Tur Costa, acaba d'inaugurar a la secció exposicions semestrals, l'exposició: La coherència de l'art eivissenc contemporani. Aquesta exposició, a més d'obras anteriors, incorpora obra recent mai abans exposada.  També s'ha incorporat a la secció d'artistes de la galeria l'Alex Chellew de Xile. 
S'ha incorporat
a l'apartat d'expressions i a la seva secció d'escultura de
la galeria Nomesart, l'aritsta, escultor sobretot i pintor, Jaime
Vial de
nacionalitat xilena. Santiago
Cortada , ens presenta la seva obra digital Mari Carmen Sanz Soto i Manolo Trallero (1945-2005) davan la seva còpia del Guernika a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona (actual Facultat de Belles Arts de la UB).Curs 1968-1969 |
Narcis Puget , Marí Ribas , Tur Costa , Josep Marí , Toni Cardona ,  VIA2 GALERIA D'ART. Via Púnica, 2. 07800 Eivissa  Arenys de Munt i Arenys de Mar.     Anna
Maresma, Edu
Ventura, Raul
Cañestro, Marta
Casellas, Ramon
Faucón, Araceli
Flores, |
|||
 |
||||
 ROSA ARTESANIA I LABORS |
||||
 |
||||
 |
||||
 UN MAPA DEL CEL De la curiositat que encara conservava pel món, entesa en referència a la seva geografia, hi contribuí molt especialment el seu pare, un home bo, positiu, optimista i disciplinat. Des de ben menut, el seu pare el va sotmetre a l'aprenentatge de la geografia, la matemàtica i el llenguatge, i dintre del llenguatge, molt especialment els verbs, aquelles paraules que vesteixen amb sons l'acció. El seu pare fou el seu mestre particular, complementari i paral.lel a l'escola. L'estudi exhaustiu de la geografia de la península ibèrica i de la de la resta del món es va convertir en un ritual força eficaç. Aquells mapes, tan ben impresos sobre una mena de lona plastificada i esgrogueïda, els penjava el seu pare d'una paret blanca; els desenrotllava i amb una vara de fusta anava indicant de forma cantada els conceptes geogràfics, tant els físics com els polítics, els caps i els golfs, les capitals i les serralades, els cims més alts i les foses marines més tenebroses. Foren temps d'aprenentatges cantats a coro amb aquell home que estimava i feia estimar la cultura i el món, tot i que ho fes a través del prisma limitat d'aquells grans mapes. Calia conèixer el món i la seva geografia. Els fenòmens i les coses tenien nom i havien estat vestits de paraules. Per sempre més, la seva ànima va quedar impregnada d'aquelles paraules blanques sortides d'aquell blanc carrer. La imatge més poderosa, però, la mŽs indescriptible i bengravada de la seva infància, era segurament, aquella a la qual s'accedia per aquella estretíssima escala d'esglaons alts, al final de la qual hi havia el terrat de la casa dels seus pares. Des del terrat, la volta del cel nocturn mostrava la seva contingència més sublim. Esmicolats d'un gran llum, els estels vestien sobriàment i artísticament la ciutat, la qual es mostrava submissa davant un regal tan esplèndid. Fins i tot, la renaixentista murada, amb els seus baluards més ferms al front, rendien la seva magnitud a la immensitat de l'univers present en aquella nit de Vilamental. Ell, a coll dels seus pares va sentir, mirant aquell cènit de foscors i misteris, quelcom tan intens que ho recordaria per sempre més, tot desant-ho a la seva ànima. Aquella imatge va marcar el seu destí. Quan durant els seus estudis elementals va sentir parlar, per primera vegada, de l'univers i de la cosmologia, va poder vestir aquella impressióinfantil, acompanyant-la de conceptes científics, d'anys llum, d'estels, d'astres i de planetes, de cometes i de meteorits. La conclusió fí’sica de tot allò va ser un quadern. Aquell quadern, doncs, de cosmologia infantil, li va permetre deixar escrita la doble conclusióa la qual va arribar: la primera era el desmai o la consciència de la infinitud, quelcom semblant al vertigen, una mena de neguit existencial davant la immensitat; la segona, la més pseudocientífica i la menys interessant, era la que lÕunivers era un espai tancat. Si el fons que vestia les estrelles era fosc -des de la perspectiva d'un adol.lescent- era fàcil resoldre que un espai no lluminós havia d'ésser, necessàriament, un espai tancat. Per a ell aquesta proposició, avui, era absolutament irrellevant, en canvi el vertigen, l'havia continuat sentint al llarg de la seva vida. Els carrers de la ciutat sota els estels i la lluna, la murada, les parròquies, el port, dalt la barra o, el més enllà, amb Talamanca i els puigs, vestien el seu aparador, tot al terrat estant-se, d'aquella casa blanca, d'aquell blanc carrer. Després de la imatge del cel estelat, altres imatges secundàries omplien el seu record, en són un exemple l'orografia dels carrers, de ferm irregular, amb pedres, terra compactada i roques, amb forats i gràfics ratllats a terra (senyals per jugar a baletes). En Pep conservava una altra cartografia precisa, la dels carrers de Sa Penya. Recordava, per exemple, com al final del carrer de Floridablanca hi havia una roca estesa, la qual sostenia els fonaments de la casa que tancava el seu carrer. Sobre aquella roca havia construït, amb els seus amics d'infantesa i de jocs, un milió d'històries bèl.liques. Aquella roca havia estat el més gran vaixell de l'armada de la imaginació i la seva nau insígnia. Havien saltat mil vegades del pont a les bodegues i d'aquestes a la sala de màquines. Aquelles veles havien respirat a fons el vent propulsor dels desitjos, els d'ell i els dels seus amics. Havien arribat, tots plegats, a ports i contrades marineres de llunyà abast: a Mombassa, a Zanzibar i Pemba, a Macao, a les Illes Mariannes, a travessar el Cap de Forns, a navegar pel Riu de la Plata... Havia estat mariner i capità, havia abordat altres vaixells com a corsari eivissenc i, sovint, les històries s'havien esvaït en un continuarà... davant el ress˜ del crit d'una mare que els reclamava per anar a dinar. Al llarg de la seva vida li va quedar quelcom d'esperit mariner, no només per haver nascut en una illa, sinó per aquell primer vaixell escolpit en la pedra viva de la fantasia i de la imaginació. Aquell vaixell fou, doncs, un organisme de pedra i d'imaginacióa la deriva pel temps de les deesses de la fecunditat, sota un cel estelat i en un mapa del cel. El web nomesart està allotjat a Califòrnia. El seu disseny és fruit de la col.laboració entre Pere Planells que és l'administrador d'aquesta i Jack Perdikidis, el qual és, a la vegada, un dels artistes allotjats a la galeria i, al qual, devem la majoria dels gràfics i els seus bons consells estètics per a la formulació d'aquest renovat espai dedicat a l'expressió plàstica. This new web, this in debt with the American artist i also artist in this gallery, Jack Perdikidis, for his graphical contributions i his aesthetic offers for the renovation of this space. |
||||
|
|
||||
|
VILAMENTAL
DE MAR |
|
|||||
