La mostra que en Pere Planells ens ofereix és d'obres d'entre el 1993 (any de la seva tesi doctoral (Aportacions teòriques i pràctiques sobre la polivalència, el desenvolupament i la ubicació modular) i el 1997. Es tracta d'una obra de maduresa, en ella no hi ha improvització, essent el fruit d'un llarg i profitós camí en recerca d'un llenguatge artístic propi. Des del punt de vista formal és, sens dubte, una obra d'una gran qualitat.
La seva expressivitat ve donada per la combinació, gens gratuita, de diverses formes geomètriques (quadrats, cercles, pentàgons, triangles, estels...) sobre fons marró; unes formes que serveixen de marc a elements més o menys onírics, en tot cas manifestacions de l'inconscient o referències a la infància. És evident que l'artista hi busca la puresa de la forma. De tant en tant hi introdueix una nota de color que, tot i la seva qualitat expressiva, no aconsegueix minvar la força de les estructures formals; és a dir que la forma domina sempre.
Hi ha molta vida darrere d'aquestes formes. El predomini de colors terrosos amb tonalitats diverses són eco del periple d'en Pere i la seva família des de la seva Eivissa natal a diverses contrades de Catalunya (des de la Garrotxa al Maresme). De tant en tant, una insinuació, de vegades clara i altres més tímida, del blau, d'un blau intens que evoca el mar que l'ha vist néixer.
Veig la seva obra com un recorregut interior per la pròpia vida, un itinerari introspectiu. I tal com passa amb la vida, aquesta obra va plena de sentiments, angoixes, contradiccions, preguntes metafísiques, desigs, esperances...
Cada quadre és un poema pictòric. Res no sembla producte de l'atzar. Tot i el caràcter bàsicament intel·lectual de les obres, de tant en tant l'artista es deixa dur per la imaginació, per l'inconscient; és aleshores quan comença el diàleg amb el públic que les contempla.
© Gabriel Bou

En aquesta exposició podeu veure un conjunt d'obres inèdites que no havia mostrat mai a ningú, les tenia desades dintre de carpetes esperant, ves a saber, quina oportunitat. Tanmateix, enyorava el contacte de la meva obra amb ulls forans, allunyats en el temps i en l'espai del meu pensar en imatges. Aquestes setze obres que aquí us presento són una petita part d'una col·lecció d'una seixantena d'obres realitzades després de la presentació de la tesi doctoral l'any 1993, a la Universitat de Barcelona. Una petita part d'aquesta col·lecció ja l'havia mostrada a la Sala d'Exposicions de la Caixa Laietana d'Argentona.
La realització de la tesi doctoral fou un moment d'inflexió per a la meva obra. Aparentment, vaig començar a treballar més ordenadament, més conscientment, potser; em va deixar un senyal a l'ànim.
Aquesta exposició conté poderosos residus de la meva tesi, títols formulats, estructures modulars i una poètica reductora en l'aspecte dels seus materials. A la tesi, per fer-vos-en cinc cèntims, vaig ordenar i sistematitzar uns, diguem-ho així, encara que soni pedant, descobriments estètics i formals que havia fet molts anys abans. Sempre havia perseguit una fórmula que em permetés sintetitzar i donar forma a allò que podríem anomenar qüestions essencials i contingents, per exemple, el temps i els seus cicles o segments.
Tres qüestions essencials van centrar la meva atenció:
1) El temps i els seus cicles. (Mòdul PB)
2) Les relacions interpersonals. (Mòdul TR)
3) L'atzar i els fenòmens que ens afecte des de l'entorn. (Mòdul TJ)
Vaig donar forma sintètica, més o menys encertada, a aquests conceptes, emprant, en primer lloc la geometria. Després vaig catalogar vessants i variables d'aquestes formes. Vaig comprimir la fórmula i després la vaig desenvolupar. De les formes més elementals que se'n derivaren d'aquelles qüestions essencials jo en tenia una percepció molt intensa. Aquelles formes, fins i tot en aquell estat, contenien una immensa energia estètica.
Després de tot aquell esforç analític i de desenvolupament formal i estètic, vaig comprendre, sentir potser, que mai més la meva obra seria igual. Gairebé sense discontinuïtat em vaig trobar realitzant aquesta col·lecció, part de la qual aquí us presento. Una col·lecció que conté temes que vénen a destorbar formulacions rígides prèvies i on el joc recupera el seu paper en un nou nivell, sostingut per la geometria. Aquest mesurar la terra, en el meu estudi es convertí en un mesurar els meus espais i el meu temps i, com no, tot el reguitzell de fabulacions que en els somnis perduren i es deixen caure, com qui no vol, sobre els papers de la solitud.
Si per una part la geometria es fa evident, per l'altra, materials, textures i formes li donen un contrapunt més amable i casolà, gairebé femení. La roba, la cinta de voraviu, la fulla de la marquesa, el paper de patronatge, algun que altre element encolat amb flaires de llar acollidora i alguna endolcida ironia, retroben un lloc dintre dels somnis més madurs de la meva vida...
© Pere Planells