Aleatòriament, vaig agafar, de la llibreria que en Pere Planells té a la vora d'on treballa, el llibre Juan Rulfo, on hi ha els dos, i gairebé unics textos llargs d'aquest autor, El llano en llamas i Pedro Páramo. Mentre en Pere treballava, literalment ignorant-me, jo vaig llegir fragment imponents d'aquest autor i d'aquestes, aquí us en passo un:
- ¿Cuantos pájaros has matado en tu vida, Justina?
- Muchos, Susana.
- ¿ Y no has sentido tristeza?
- Sí, Susana.
- Entonces ¿que esperas para morirte?
- La muerte, Susana.
Hi ha obres que són un terratrèmol per a la percepció, sobretot, si la percepció es veu implicada, en la propia mort de la percepció visual, la qual, tammateix, sembla que està morta i enterrada per l'art modern i per l'art contemporani. Serà que ens hem quedat sense ulls, o que l'artista milita en un espai de sensualitat o racionalitat perturbadora pere al model perceptiu renixentista. Quina és l'esma que mou els artistes, com en Pere, que ara que el veig treballar, amb aquests ulls embogits i capficats, no sembla mirar enlloc ni està per ningú. Esta jugant, potser. Es respira una tensió barrejada amb essència de trementina colorejada. Poden llurs ulls mirar endintre, confondre's amb el diagragma i guixar al bateg del propi cor? Fa mal de pensar, però aquestes últimes pintures, sobre aquests papers que els químics fan servir per filtrar solucions, semblen haver alliberat dintre d'en Pere aquella zona fronterera entre la vigilia i el somni. La traçada esdevé un joc fantàstic, descongestionat, obert. Sembla filtrar solucions formals sense cap voluntat intel.ligible. Esdevé un ludopata que juga amb traçades i colors i els accidents dels seus pròpis materials. Sembla, fins i tot, caminar cap a la seva autodissolució. Sort de la música que té posada al CD, que ens recorda que hi un cordó umbilical amb la realitat...Malgrat tot, jo espero pacientment el meu amic per anar a fer unes bolls a la platja de cara al mar, tot i que sóc concient, que em donarà poca conversa i el veuré amb els ulls perduts a l'horitzó. De tant en tant, amb breus observacions ferà arrencar les meves ansies de diàleg. Tantmateix ha estat un plaer coneixer Arenys de Mar i haver compartit uns dies tan intensos amb el meu amic. Ell m'ha agraït les meves col.laboracions literàries per a la seva web, tot regalant-me una de les pintures, amb les quals, mentre les feia, jo compartia espai en el seu estudi. He compartit el naixement d'una obra prou densa, vaja...
© Marià Roig